La imatgeria de Manresa

És molt probable que fossin construïts cap al 1840. Tenen els caps i les mans de fusta, els cabells naturals i els braços articulats. Restaurats el 1997, avui s'exposen al Museu Comarcal de Manresa i van estrenar ball propi el 14 de febrer del 1998. La primera notícia d'un gegant a la processó de Corpus de Manresa és del 1602; la geganta no apareix esmentada fins al 1738.

• Caps i mans de fusta
• Braços articulats
• Exposats al Museu Comarcal

• Geganters de Manresa

Estrenats per la Festa Major del 1982 per substituir la parella vella. Són idèntics als antics però molt més lleugers i manejables: caps i mans de cartró pedra, i perruques i barba de fibra artificial. L'any 2008, pel seu 25è aniversari, van estrenar vestits nous.

• Caps de cartró pedra
• Vestits nous el 2008

• Geganters de Manresa

Estrenats per la Festa Major del 1995, reprodueixen a escala la parella vella de gegants tal com anaven vestits a inicis del segle XX. Són peces de mida i pes molt reduïts, pensades expressament perquè les puguin portar els més petits al costat de les altres figures.

• Geganters de Manresa

La Pubilla va ser iniciativa del Gremi de Sant Lluc i es va estrenar el 21 d'octubre del 1951, apadrinada pels gegants de Barcelona. Els mateixos gegants barcelonins van apadrinar l'Hereu per la Festa de la Llum del 1974. Tenen el cap i les mans de cartró pedra i els cabells naturals, i són els encarregats de representar Manresa a les trobades geganteres.

• La Pubilla
• L'Hereu

La primera referència dels nans de Manresa és de l'any 1852. Des de finals del segle XIX la ciutat compta amb tres parelles de nans fabricades en cartró pedra, que avui es conserven al Museu Comarcal juntament amb els Gegants Vells.

• Primera referència: 1852
• Tres parelles
• Cartró pedra

• Geganters de Manresa

L'any 2002, amb motiu dels 150 anys de la primera parella de nans, es van estrenar unes rèpliques idèntiques de les figures existents. Els nans actuals estan fets de fibra de vidre, molt més resistent i lleugera, i són els que surten a les cercaviles de la Festa Major.

• Fibra de vidre
• 150è aniversari dels nans

• Geganters de Manresa

La primera notícia de l'Àliga de Manresa data del 1593. Durant gairebé dos segles va ser considerada la màxima representació de la ciutat i, com a tal, participava en les processons de Corpus, dels Cossos Sants i de la Puríssima. A mitjan segle XIX va desaparèixer de la festa manresana. La figura actual, obra de l'escultor Andreu Descals, es va estrenar per la Festa Major del 1992.

• Documentada el 1593
• Figura actual d'Andreu Descals

• Geganters de Manresa

El 2013 es va recuperar la figura del Lleó de Manresa coincidint amb el 30è aniversari dels Geganters de Manresa, i es va incorporar al conjunt de la imatgeria de la ciutat. La música és una creació d'Alba Logan Sallent i la coreografia és original de Joan Manel Miquel.

• Geganters de Manresa

Juntament amb l'Àliga, el Drac i els dimonis, la Mulassa obria pas a la processó del Corpus l'any 1597. Reapareguda el 1985, és un exemple de recuperació històrica. Va recoberta de lona marró i té el coll mòbil. Pot dur fuets i barrilets: dos a la boca i un a la cua. A diferència del Drac, la Víbria i l'Asmodeu, el seu caràcter no és solemne sinó esbojarrat, i la seva mobilitat li permet empaitar la gent amb molta facilitat.

• Estructura d'alumini
• Cap de cartró pedra i fibra de vidre

• Bestiari de Xàldiga

Nascut el 1984, recupera l'antic drac alat de la ciutat, construït a finals del segle XVI, que durant els segles XVII i XVIII acompanyava les processons del Corpus, dels Cossos Sants i de la Puríssima. Té una estructura de fusta coberta de fibra de vidre, les ales obertes i pot portar set fuets: tres a la boca i dos a cada ala. El porta una sola persona des de dins. El dia de la Mostra té música i ball propis i balla un valset amb la Víbria.

• 7 fuets
• Un sol portador
• Ball propi a la Mostra

• Bestiari de Xàldiga

Creada el 1983, la Víbria és un drac femella. La figura ja havia existit a Barcelona i es diu que el seu origen ve de la llegenda de Sant Jordi. Té una estructura metàl·lica coberta de fibra de vidre i està preparada per dur cinc fuets —bengales de tres minuts amb tro fort al final—: tres al coll, sota el cap, i dos a la cua. La porta una sola persona des de dins i des que es va crear té música i ball propis per a la Mostra.

• 5 fuets
• Música de Lluís Toran (1984)

• Bestiari de Xàldiga

Construït el 1989 per Sendo Vall perquè al Correfoc hi anava cada cop més gent i calia més foc. És la figura més gran del bestiari: 400 cm de llargada, 200 d'amplada i 250 d'alçada, 110 quilos de resina i polièster que carreguen dos portadors. Porta nou fuets: tres a la boca i tres a cada ala. No corre gaire, però és majestuós i solemne. Duu el nom del dimoni bíblic Asmodeu.

• 110 kg
• 9 fuets
• Dos portadors
• Constructor: Sendo Vall

• Bestiari de Xàldiga

Aparegut el 1983, és un personatge exclusivament manresà. Es tracta d'una figura recuperada, ja que ja havia existit a Manresa a finals del segle XIX, tot i que no se'n coneixia la forma exacta. La forma actual són dues peces de telers de betes —anomenades «bou»— enllaçades, un homenatge a la indústria cintaire de la ciutat. La seva forma permet carregar-hi 30 quilos de pirotècnia, i per això la seva sortida és un dels moments més espectaculars de la Mostra i del Correfoc.

• 30 kg de pirotècnia
• Homenatge a la indústria cintaire

• Bestiari de Xàldiga

Figura del tipus «mulassa», present al Correfoc des del primer any, cedida pel Centre Excursionista Montserrat. Consisteix en una estructura metàl·lica molt simple coberta de roba, amb un cap mòbil on porta la pirotècnia (dos fuets). Com que pesa poc es mou amb molta facilitat i agafa molta velocitat: sembla esbojarrat, just el contrari del Drac, la Víbria i l'Asmodeu, més lents però majestuosos.

• Bestiari de Xàldiga

Juntament amb el Nas de Sutge i el drac antic, és l'únic bestiari del primer any del Correfoc, el 1982. El va donar el grup Setrill. És un drac del tipus «mulassa»: estructura metàl·lica molt simple coberta de lona o roba, amb un cap mòbil on va la pirotècnia, generalment dos fuets. Té ball propi des del 2006, amb música de Lluís Toran.

• Bestiari de Xàldiga

Creada el 2004 com a element festiu per participar a la Fira de l'Aixada, dins les Festes de la Llum, i incorporada al Correfoc el 2005. Té una estructura interior de fusta recoberta de fibra de vidre, amb cap de lleó i cos d'àliga, d'un color gris marronós que recorda els carreus i les escultures de la Seu. La porta una persona des de dins i està adaptada per llançar aigua o pirotècnia, amb sis punts de foc: dos a la boca i dos a cada ala.

• 6 punts de foc
• També surt al Correaigua

• Bestiari de Xàldiga

Creat el 1984, és el personatge demoníac que crida els dimonis i les bèsties de foc: simbolitza el pare dels dimonis i tot el poder del foc que recullen les tradicions i llegendes mediterrànies. Darrerament només surt a la Mostra del Correfoc, on invoca els dracs un a un i fa sortir els dimonis, i cadascú li fa un ball en honor seu. Apareix al balcó de l'Ajuntament i es llança per una tirolina fins al centre de la plaça Major.

• Bestiari de Xàldiga

Grup de quinze dimonis que porten la pirotècnia a les banyes de la màscara: tres minuts llançant espurnes de color carbassa incandescent amb un fort tro al final. El vestuari i la màscara són una personificació del foc i simbolitzen el foc damunt la terra. Com que la màscara els deixa poca visibilitat, tenen un acompanyant amb una bengala per apartar la gent: són les Fogaines.

• Diables de Xàldiga

Grup de quinze dimonis-ocells armats amb forques. La màscara presenta el cap d'un ocell i els braços s'han convertit en ales: simbolitzen els ocells de foc i els esperits mitològics que habiten l'aire. La seva pirotècnia és la carretilla, que duen a la forca: molt ràpida i de color blanc, espurneja per sobre del cap dels participants durant quinze segons i acaba amb un fort tro. A les Moscades canvien les carretilles per bengales de tres minuts.

• Diables de Xàldiga

Grup de quinze dimonis que representen personatges en transformació, símbol del bé i del mal, amb una màscara i un vestit amb dues meitats diferents: una de dona i una altra de monstre desfigurat. La seva pirotècnia són traques xineses que peten arran de terra, i representen el poder de la terra i dels esperits que habiten el subsòl.

• Diables de Xàldiga